Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic. De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva. Fou sobretot un bronzista. Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums (tridimensionalisme) i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment.
Al costat de l'Apoxiòmenos i de l'Àugies (del museu de Delfos), els diversos retrats d’Alexandre (als museus de l’Acròpolis d’Atenes, de Constantinoble i del Louvre) manifesten un modelatge mogut i enèrgic. Executà també, entre altres escultures, el monumental Hèracles de Tàrent (bronze), el grup de Sàtir amb Dionís infant (Musée du Louvre) i els retrats d’Isop i de Sòcrates, que, per la seva perfecció, influïren decisivament l’art del retrat hel·lenístic.