Eduard Llanas i Jubero

(Binèfar, Osca, 13 d’octubre de 1843 — Saragossa, 14 de juliol de 1904)

Eduard Llanas i Jubero

© Fototeca.cat

Escolapi.

Biografia 

En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars. Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar. Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860. Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona. El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia.

Del 1870 al 1877 residí a Cuba, on a través de la premsa defensà el celibat eclesiàstic, combaté l’espiritisme i procurà la unió dels catòlics organitzant l’associació de catòlics a l’estil europeu. El preocupà la situació social per les diferències que s’accentuaven cada dia: el 1874 llençà un Magnífico proyecto en el qual proposava atendre les necessitats del camp i dels immigrants sense recursos. Amb els alumnes del col·legi de Guanabacoa fundà una Academia Calasancia, com a instrument de progrés acadèmic.

En tornar a Catalunya el 1877 fou nomenat rector del col·legi de Vilanova i la Geltrú que es fundava només per a batxillerat: Llanas hi afegí la primària ampliant l’edifici. El centre gaudí dels millors avenços pedagògics de l’època: biblioteca, museus, gimnàs amb aparells, observatori meteorològic; donà a conèixer a la societat el telèfon i l’electricitat. Col·laborà amb l’Ateneu local, amb la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, amb l’Exposició Regional. Estudià les restes arqueològiques de Sant Miquel d’Olèrdola i la via romana del Garraf, temes sobre els quals redactà memòries. Fou el primer president de l’Associació d’Excursions Catalana. Aquestes troballes li valgueren un escó a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona a la qual ingressà el 5 d’abril de 1891.

A Vilanova i la Geltrú inicià les conferències d’advent i de quaresma que després continuà amb molt d’èxit a Barcelona tractant temes que inquietaven moltes consciències cristianes. Admetia els avenços de la ciència i intentava conciliar-los amb la fe i la Bíblia.

El 1886 renuncià el rectorat vilanoví i passà al col·legi de Sant Antoni de Barcelona. Es convertí en la veu contra l’integrisme que defensava el doctor Fèlix Sardà i Salvany: la rèplica a la posició del sacerdot sabadallenc fou el llibre ¿Es pecado el liberalismo? , que no era altra cosa que una glossa a l’encíclica Libertas de Lleó XIII del 1878. Acceptava la situació i defensà el poder constituït inclinant-se per la hipòtesi. Publicà a Diario de Barcelona, Ilustración Católica, El Noticiero Universal i El Criterio Católico. La Sagrada Congregació de l’índex el nomenà consultor. Per a la qüestió social sempre seguí i propagà l’encíclica lleonina Rerum Novarum.

Amb un grup d’universitaris fundà el 1888 a Barcelona l'Acadèmia Calassància per a la formació de joves cristians decidits i preparats per a combatre amb la ploma i la paraula l’integrisme. Des del 1891 sortí una revista amb el mateix nom de l’entitat d’un caire científic i divulgatiu. Intervingué en la polèmica sobre la quadratura del cercle reviscolada a Barcelona amb la publicació del llibre La Nueva Ciencia Geométrica de José Forla Iguabide. Participà en els Congressos Nacionals Catòlics de Saragossa (1890) i de Tarragona (1894). Fou soci de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona. El pare vicari general d’Espanya el cridà a Madrid com a secretari i encarregat de redactar els quatre volums de Escolapios insignes. En el capítol general del 1900 fou elegit vicari general d’Espanya. Es preocupà per millorar l’ensenyament fundant a Terrassa una escola normal per als futurs mestres escolapis, envià religiosos a l’estranger o a l’Institut Químic de Sarrià per perfeccionar-se en les ciències i en les llengües i per millorar l’ensenyament primari publicà la carta circular del 4 d’octubre de 1902, en la qual tractà l’organització de les escoles, millores metodològiques i la implantació d’un nou pla d’estudis comercials que s’acabava de preparar a Catalunya per a la segona etapa de la primària.

L’Acadèmia Calassància de Barcelona col·locà a la façana de la casa on nasqué una làpida que avui encara es pot contemplar. L’Ajuntament de Binèfar li dedicà una plaça a la localitat i el considera un dels fills més il·lustres.

Publicà nombrosos articles a les revistes: La Juventud Católica de La Habana, Revista Católica (l’Havana), La Academia Calasancia (Barcelona), Unión Católica (Barcelona), Criterio Católico (Barcelona),Diario de Barcelona (Barcelona), Ilustración Católica (Barcelona), Ilustración Católica, El Noticiero Universal (Barcelona).

Obres 

  • Oración fúnebre a la gloriosa memoria del Ilmo Sr. D. Antonio Pereira y Graelly, prelado doméstico de Su Santidad y dignidad de arcediano en la Santa Iglesia Catedral de la Habana predicada en la iglesia parroquial de Guanabacoa (1874). L’Havana.
  • La filosofía idealista y la escuela materialista en sus relaciones con el progreso. Discurso (1874). L’Havana.
  • Conferencias científico-religiosas dadas en la iglesia de la Merced de Barcelona durante la cuaresma de 1878 (1878). Barcelona.
  • Oración fúnebre en honor de Dª María de las Mercedes: reina de España (1878). Barcelona: Narciso Ramírez y Cía.
  • Sermón predicado en la iglesia parroquial de Santa María de Vilafranca del Penedés el día 8 de junio de 1879 con motivo de la restauración artística de dicha iglesia y bendición de su nuevo altar mayor (1879). Barcelona.
  • Conferencias científico-religiosas predicadas en la iglesia de Nuestra Señora de las Mercedes de Barcelona durante el adviento de 1879. (1880).  Barcelona.
  • El origen del hombre. Segunda parte: Conferencias científico-religiosas predicadas en la iglesia de Nuestra Señora del Pino de Barcelona durante la cuaresma de 1880. (1880). Barcelona.
  • Sermón de San Cosme predicado en la iglesia parroquial de Nuestra Señora del Pino el 27 de setiembre de 1880. (1880). Barcelona.
  • Conferencias sobre los orígenes religiosos predicadas en el templo de Belén de Barcelona durante la cuaresma de 1882 (1882). Barcelona.
  • El laicismo o vindicación del sacerdocio contra los ataques del Correo Catalán (1884). Vilanova i la Geltrú.
  • Elogio fúnebre de D. Alfonso XII, Rey de España (1885). Vilanova i la Geltrú; El Diluvio (1886).  Barcelona.
  • El orden sobrenatural. Conferencias científico-religiosas predicadas en la iglesia de Santa Ana de Barcelona (1887). Barcelona.
  • Exposición a León XIII acerca de la actual crisis religiosa por varios católicos españoles (1887). Redactat per Eduard Llanas. Barcelona: Tipografía de la Casa Provincial de Caridad.
  • Los seis días de la creación (1889).  Barcelona.
  • ¿Es pecado el liberalismo? Doctrina de la Encíclica “De libertate humana” sobre la índole moral del moderno liberalismo (1888).  Barcelona.
  • Escolapios insignes por su piedad religiosa desde los orígenes de las Escuelas Pías hasta nuestros días, 4 vols. (1899-1900). Madrid.
  • Discurso leído ante la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 5 de abril de 1891 (1891). Barcelona.
  • Discurso leído ante la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública del Rdo. P. Eduardo Llanas el 5 de abril de 1891 (1891). Barcelona.
  • Idea de la verdadera religión. Cartas al joven Conrado (1893). Barcelona.
  • La electricidad aplicada. Ilustrada con centenares de figuras comprendidas en primorosas litografías (1896). Barcelona.
  • Libro de piedad para el joven católico. Devocionario que contiene el Ordinario de la Santa Misa y las oraciones y ejercicios piadosos más útiles al cristiano (1897). Barcelona.
  • Cartas circulares, Madrid 4 octubre 1900, Barcelona 27 diciembre 1900, Zaragoza 18 mayo 1902, Terrassa 20 setiembre 1902 y Terrassa 2 diciembre 1903.
  • Bianconi, José (1878). La teoría darwiniana y la creación llamada independiente: carta a M. Ch. Darwin. Pròleg: Eduard Llanas. Barcelona: Libr. de Luis Niubó.

Bibliografia 

  • Alonso Marañón, Pedro Manuel (1996). La Iglesia docente en el siglo XIX. Escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa. Guadalajara.
  • Barca Salom, Francesc X. (2006): “La actitud de cuadradores y académicos en Barcelona durante el siglo XIX”. Arbor, vol. CLXXXII, núm. 718, pàg. 219-236.
  • Bau, Calasanz (1957). Historia de les Escuelas Pías de Cuba. L’Havana: Imp. Burgay y Cia.
  • Baulo, Sylvie; Lissorgues, Yvan; Sobejano, Gonzalo (1998). Pensamiento y literatura en España en el siglo XIX: idealismo, positivismo, espíritu moderno. Toulouse Cedex: Presses Universitaires du Mirail.
  • Bonet i Baltà, Joan i Martí, Casimir (1990). L’integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques 1881-1888. Barcelona.
  • Cubells, Francesc (1955). El P. Eduard Llanas, escolapi, i el llibre seu "¿Es pecado el liberalismo?". Sabadell: Treball llegit en la recepció com a soci de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
  • Florensa, Joan (1980). “Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú, primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)". Full Informatiu, Actes de les IV Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans, Tarragona.
  • Florensa, Joan (1985). “El juniorato escolapio de Terrassa”. Analecta Calasanctiana, 53, pàg. 185-212.
  • Florensa, Joan; Oliva, Jordi; Vigués, Mariona (2002). Una escola implicada amb la ciutat: Escola Pia de Terrassa 1864-2002. Terrassa: Escola Pia de Terrassa.
  • Florensa, Joan (1998). “Labor educadora y evangelizadora de los escolapios en Cuba”. Analecta Calasanctiana, 79, pàg. 214-219.
  • Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
  • García Segarra, Maria Providència (1992). L’educació a Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle XIX. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
  • García Segarra, Maria Providència (1991). “Introducció a la història del Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú”. Miscel·lània Penedenca, 15, pàg. 509-524.
  • García Segarra, Maria Providència (1993). “El P. Eduard Llanas i l’Ateneu de Vilanova”. Miscel·lània Penedenca, pàg. 262-284.
  • García Segarra, Maria Providència (2002). Eduard Llanas i Jubero (1843-1904). Vilanova i la Geltrú. “Retrats”, núm. 22.
  • Hibbs-Lissoogues, Solange (1991). “La prensa católica catalana de 1868 a 1900”. Dins: Anales de literatura española. Alicante: Universidad de Alicante, Departamento de Literatura Española, núm. 7; (1993) núm. 9; (1994) i núm. 10.
  • Teste, Isabel (1969). Historia eclesiástica de Cuba. Burgos.
  • Virella i Bloda, Albert (2001). Evolució històrica de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l’Escola Pia. Vilanova i la Geltrú.