L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes. Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla (oliveres, ametllers, garrofers). Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer (260 ha) i de pous (540 ha). La part més baixa és dedicada a l’arròs (300 ha), en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers (500 ha).
El poble (1.207 h agl [2006], llauriners; 14 m alt.) és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en arrossars. L’església parroquial (Santa Maria) fou bastida a la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí. Lloc de moriscs (35 focs el 1602), restà despoblat després de l’expulsió (1609); el 1616 rebé una nova carta de població del seu senyor Lluís de Vic. El municipi comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i Matada, aquest darrer formant un terme separat, a la riba dreta del Xúquer.