Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, i s’hi formà literàriament. Nebot de Joan Maragall, que l’encoratjà vers la poesia, d’un to narratiu, goethià i maragallià, amb empelts modernistes.
Relacionat de jove amb el grup d'El Rovell de l'Ou. Publicà Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938, premi Folguera 1937). Com a novel·lista assimilà influències germàniques en Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927) i El sobrevingut (1932); té un deix naturalista en Vida estreta (1927). Publicà també les obres en prosa Rondant de nit (1931), Sonata domèstica (1935) i De viatge (1935), a més de Manual d’història de la cultura (1928) i Josep Anselm Clavé (1937). Traduí el text d’algunes òperes de Wagner —per primera vegada en català—, així com Torquato Tasso (1905), i, en vers, el Faust (1938), de Goethe.
Des del 1939 hagué de traduir només en castellà, i publicà algunes biografies en aquesta llengua. Deixà inèdites unes memòries —Jo i els altres—, extraviades durant la guerra civil.