Situació i presentació
El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km2. Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2.517 m) al pic de Calm Colomer (2.869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2.518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2.864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2.761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2.916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2.752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.
El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2.145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2.493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.
A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2.916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2.700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.
El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.
El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.
Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.
Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.
La població i l’economia
Lles, amb Travesseres, tenia 26 focs el 1553 i 31 el 1595; a Músser, juntament amb Arànser, consten 14 i 27 focs respectivament aquests anys. Al llarg dels segles XVIII i XIX la població d’aquests llocs augmentà força, però d’una manera desigual segons els indrets. A Lles (amb Travesseres) el màxim demogràfic s’aconseguí el 1857, amb 784 h, comptant-hi també els de Coborriu de la Llosa, i a Músser (amb Arànser) el 1860, amb 346 h. A partir d’aquestes dates s’inicià al terme un despoblament progressiu. A Lles hi havia 505 h el 1920 i 323 h el 1960, i a Músser, 308 i 265 respectivament. Al cens del 1970, ja units ambdós ajuntaments, sumaven 474 h. El 1981 n’hi havia 326, 301 el 1991, 279 el 2001 i 237 el 2005.
El sector primari constitueix una de les bases econòmiques del terme. Gran part del territori és cobert per terreny forestal, i la superfície agrària útil és ocupada gairebé en la totalitat per pastures permanents. A les escasses terres llaurades destaca el regadiu. Els conreus principals són els cereals (sobretot sègol i blat) i el farratge, però hi ha també llegums i horta. La ramaderia és important. Hi ha bestiar boví, oví, equí, cabrum, porcí i cria de conills.
La indústria és pràcticament inexistent, però es pot mencionar, en el ram de l’alimentació, l’elaboració artesanal de formatge. Només és destacable l’existència de la central elèctrica de Senillers, vora el Segre, dita també dels Salts de l’Aran, de les Forces Hidroelèctriques del Segre, que aprofita per una canonada el salt d’aigua del riu d’Arànser. El comerç se centra pràcticament en el ram de l’alimentació.
El turisme és força important, especialment vinculat a la pràctica d’esports d’hivern, ja que al municipi hi ha dues estacions d’esquí nòrdic, la de Lles i la d’Arànser, a més de la possibilitat de practicar l’esquí de muntanya. Hi ha establiments d’allotjament de diferents categories, i un càmping. La importància de l’excursionisme queda palesa en l’existència de diferents refugis, enllaçats per pistes forestals, com els refugis forestals del Pradell (al Pla de Carles), de Prat Miró (de camí als estanys de la Pera), dels Estanys de la Pera (2.320 m, edificat el 1957 i propietat de la FEEC) i el refugi xalet de Cap de Rec (1.940 m, al S de l’estany d’Orri, vora les pistes d’esquí de Lles).
El poble de Lles de Cerdanya
Vista de l’església de Sant Pere de Lles
© CIC-Moià
El poble de Lles de Cerdanya (1.480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S’ordena entorn de l’església parroquial de Sant Pere, d’una nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.
Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a l’octubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.
Altres indrets del terme
Al caire del cingle sobre la vall de la Llosa, a tramuntana de Lles, hi ha el poble de Viliella (1.550 m), amb 18 h el 2001, el més septentrional del municipi. Vora el torrent de Viliella, que aflueix per la dreta del riu de la Llosa, l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià. El lloc s’anomenava antigament Valiella i a la primera meitat del segle XIV pertanyia als Cadell. El poble celebra la seva festa al final de juliol.
Prop de Viliella, entre el torrent del seu nom i el riu de la Llosa, hi ha el mas del Vilar de Lles o de la Llosa o, també, de Sallent, antic llogaret, amb les ruïnes de l’ermita de Sant Marc. Enfront de Viliella, però a l’esquerra del riu de la Llosa i vora el riu de Coborriu, hi ha el veïnat de Coborriu de la Llosa, a 1.520 m, amb l’església parroquial de Santa Llúcia (la patrona del poble), comunicat per la pista de Lles a Viliella i Prullans. Al desembre se celebra l’aplec de Santa Llúcia.
Al fons de la vall de la Llosa hi ha l’antiga caseria de la Llosa, amb l’important mas de Cal Jan de la Llosa, sota les ruïnes del castell de la Llosa, del qual resten uns murs espitllerats. A prop hi ha l’antiga capella del castell, actual santuari dels Àngels de la Llosa o de Viliella, a la dreta del riu de la Llosa, sense culte i arruïnat. L’edifici és rectangular, té la volta esfondrada i conserva un parell d’arcs un xic apuntats.
El nucli més meridional del terme és el poble de Travesseres (1.200 m), que tenia 29 h el 2001, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers. La parròquia de Sant Jaume de Travesseres és sufragània de la de Lles. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha una majestat romànica, talla policromada procedent d’aquesta església. Hi ha restes de l’antic castell de Travesseres. Hi va néixer el dominicà F. Bernat de Travesseres, que professà a Tolosa de Llenguadoc. El seu sarcòfag és al Museu Diocesà d’Urgell. Entre Travesseres i Martinet hi ha el despoblat de Cortaus o Cortals.
Si fa no fa a la mateixa distància del Segre que Travesseres, el poble de Músser (1.305 m), amb 44 h el 2001, és situat a la dreta del riu d’Arànser. L’església parroquial de Sant Fructuós és romànica (segle XI), d’una nau capçada per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. Va ser restaurada, i a l’interior decorada amb pintures. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserven, procedents de Músser, un rentamans d’aram del segle XVII i un carrau (matraca) menestral de fusta del XVIII. El mes de juny hom celebra la festa major.
Aigua amunt del riu d’Arànser, a l’enforcall entre aquest i el torrent de Verneda que hi aflueix per la dreta hi ha el poble d’Arànser (1.493 m), que tenia 47 h empadronats el 2001, i que fins el 1966 fou cap de municipi de Músser i Arànser. L’església parroquial de Sant Martí té un campanar quadrat, amb rellotge al capdamunt. Les ruïnes de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, d’època moderna, són al camí de Lles. Dalt d’un serrat a tramuntana del poble hi ha l’indret anomenat de Sant Marcel, on hi havia hagut, segons es diu a la contrada, un antic monestir. La festa major del poble se celebra al juliol, en honor de la Mare de Déu del Carme. A Arànser, l’abadia de Sant Miquel de Cuixà posseïa béns que li foren confirmats pel papa Sergi el 1011. El 1312 el rei Sanç de Mallorca infeudà al cavaller Arnau de Saga les justícies del lloc d’Arànser. Sembla que aquest llinatge dels Saga ja hi tenia drets anteriorment. Algun cop el castell d’Arànser és anomenat d’Aran (1326: castro d’Aran qui est in Baridano) i, àdhuc, d’Arnaldó, segurament per la vinculació amb Arnaldó de Saga.
A ponent d’Arànser, a la carena divisòria amb Aristot, hi ha el coll de Queralt, per on passa el camí de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran; vora seu, dalt el puig de Queralt hi havia hagut l’antic castell de Queralt, documentat des del segle X, que els comtes de Cerdanya infeudaren als vescomtes de Castellbò, juntament amb els castells veïns de Miralles i de Sant Martí; al segle XIII el castell de Queralt passà als Pinós.
Dins l’antic terme de Músser i Arànser, prop d’on el riu d’Arànser desguassa al Segre, hi ha llantic balneari de Caldes de Músser i el de Senillers, situats en un indret on brollen aigües minerals que han estat apreciades d’antic. El vell balneari de Caldes de Músser fou abandonat al segle XIX, quan foren construïts el balneari de Senillers, força gran i molt ben instal·lat en un lloc enjardinat, i amb un gran parc. Hi brollen cinc fonts amb característiques diferents: la del Païdor, la de la Muntanya i la del Riu, de qualitat alcalina silicatada, la dels Brians, sulfurosa, i la del Ferro, sulfurosa i ferruginosa. Entre els personatges il·lustres que hi anaren a prendre les aigües figura el poeta Joan Maragall, de qui es diu que hi va escriure Pirinenques. A més de la seva funció de balneari, s’ha adequat com a centre de recuperació per a paraplègics.
Les pistes forestals del terme porten a indrets d’una gran bellesa per a l’excursionisme, com a Cal Jan de la Llosa, a Prat Xuixirà, on per un sender s’arriba a la mítica Cabana dels Esparvers, a la part alta de la vall de la Llosa. També hi ha pistes al pla de la Cot, al cap de Rec, a Prat Miró, a l’orri del Cadell i, fins i tot, als estanys de la Pera. Des del refugi dels Estanys de la Pera es poden fer ascensions al circ de muntanyes de l’entorn, des de les quals es dominen grans panoràmiques sobre la Cerdanya i les valls d’Andorra. De Prat Miró surt una pista que mena a Bescaran pel coll de Queralt, d’on surt un ramal cap al S, fins a un mirador sobre el Baridà.
La història
El terme és poblat des de molt antic. En l’acta de consagració de la catedral d’Urgell s’esmenten les parròquies de Músser (Munciar), Arànser (Aransar), Travesseres (Traverseras) i Lles (Lesse). Dins l’antic comtat de Cerdanya, el territori que constitueix el terme actual era al límit amb les terres pertanyents al vescomtat de Castellbò. Hi hagué diversos castells, dels quals els d’Arànser, Lles, Músser, Travesseres i Viliella (documentat antigament Valiella, no s’ha de confondre amb Vilella o Vilavedra, situada prop de Talló, dins Bellver de Cerdanya) eren dominats de fet pels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, al segle XIV, en què el domini eminent i la jurisdicció criminal pertanyien, però, als reis de Mallorca. Al segle XVII eren llocs de baró. Altres llocs del terme foren possessió dels bisbes d’Urgell; així, el castell i la vila de la Llosa, els pobles de Sallent i Anol, i els masos d’Embret i Valiella. A més, algunes propietats a Coborriu de la Llosa i Travesseres foren adquirides pel bisbe Ponç de Vilamur a Dalmau de Sant Martí el 1244.