Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés. Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París. Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes . A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista. Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa (Barcelona, col·l Lerín), la seva obra més coneguda, que, per la seva factura, torturada i expressionista, s’inscriu també en el corrent postmodernista. Amic de Joaquim Mir, féu obres per a ell i un retrat en bust presentat a l’Exposición Nacional de Barcelona del 1942, una de les poques exposicions en què participà. Practicà també la pintura i el cartellisme.
Retrat de Francesc Costa , escultura expressionista de Ramon Llisas i Fernández
© Fototeca.cat
Escultor.