S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense. Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música. Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida. S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor. Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).