Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps. Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc. El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília. Caigué presoner el 1394, però fou alliberat aviat. El 1397 retornà a Catalunya, prop de Martí l’Humà, del qual fou conseller i camarlenc.
El 1402 tornà a Sicília, amb tropes, per reforçar la posició de Martí el Jove, després de la mort de la reina Maria. Prengué part, el 1403, en les parcialitats entre l’alta noblesa catalanoaragonesa a Sicília, a favor de Bernat (IV) de Cabrera. Detingué els càrrecs de conseller reial i mariscal de Sicília fins cap al 1405; després d’aquesta data retornà a Catalunya. El 1409 participà en l’expedició a Sardenya i en la batalla de Sanluri. Durant l’interregne es decantà per la candidatura del comte Jaume II d’Urgell. Formà part de la comissió del parlament català que negocià la qüestió successòria amb el parlament aragonès. Quan es produí l’alçament del comte d’Urgell, el 1413, es mantingué fidel al nou rei Ferran I, i participà en el setge de Balaguer. El rei premià la seva adhesió amb la donació del castell de Montmagastre (Noguera), confiscat al comte d’Urgell. Havia augmentat, a més, el seu patrimoni amb el castell de Montclar (Berguedà) i el lloc de la Bastida (Conflent), per donació de Joan I, i amb el feu de Caltavuturo, a Sicília (venut el 1406), per donació de Martí l’Humà. Posseïa també el castell de Montoriol d’Amunt (Conflent) i la castellania del castell de Xàtiva, concedida pel rei Martí.