El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials: del riu d’Algars (límit oriental), del Matarranya, al centre, i del Guadalop (límit occidental). És ondulat vers la perifèria (turons de Coros, 471 m alt; de Tremp, 521 m; els Germans, 492 m). La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada. L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya (séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra; de la Vora del Riu i les Catalunyes, a la dreta); hom hi conrea hortalisses. El secà és destinat a cereals, oliveres (sobretot al NE) i vinya. El lligallo que remunta el riu d’Algars indica la importància que havia tingut el bestiar de llana, avui discreta. La cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Les activitats industrials es redueixen a algun molí de farina i premses olieres a la vila (que han substituït els molins disseminats pel terme) i bòbiles.
La vila (2.180 h [1991], maellans; 304 m alt) és a l’esquerra del Matarranya. El mercat és atret pels de Casp, Tortosa i Alcanyís. El castell de Maella, de notables proporcions, s’alça a l’extrem de la vila, que fou emmurallada; conserva una part de les muralles amb torres semicilíndriques. L’antiga llotja ha estat restaurada. L’església parroquial (Sant Esteve) té elements romànics i gòtics, però fou ampliada i restaurada. L’antiga església de Santa Maria, extramurs, fou cedida el 1610 als franciscans, que s’hi establiren. La casa de la vila té una torre (de l’antiga muralla) amb un rellotge i una capella dedicada a la Mare de Déu del Portal. Reconquerida la població definitivament per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb l’ajut de l’orde de Calatrava, fou possessió d’aquest orde des del 1180, dins la comanda d’Alcanyís; més tard fou creada la comanda de Maella. Formà part del regne d’Aragó. Al segle XV la vila passà als Arinyo i als Foix, i des del 1510 l’adquirí Miquel Peres d’Almassà; fou centre de la baronia i després ducat d'Almassà, i els seus senyors convertiren el castell fortificat en palau residencial. El 1404 Martí I celebrà a la vila corts aragoneses, i novament la reina Maria el 1423. Durant la guerra de Successió estigué en mans dels austriacistes, que hagueren de rendir-se al duc d’Orleans. Durant la primera guerra Carlina hi hagué, el 1838, la famosa acció de Maella, en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla; hi hagué més de mil morts. El municipi comprèn també el poble de Vilanova d’Almassà, on hi hagué, damunt l’antic monestir cistercenc de Santa Susanna, un monestir de la Trapa.