És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses. A l’antiguitat (Magnèsia del Sípil), formà part del regne de Lídia. Sotmesa pels perses (segle VI aC) i pels selèucides (segle III aC), passà als romans pel testament d’Àtal III (133 aC). A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana. Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites.