Josep Mainar i Pons

(Barcelona, 1899 — Barcelona, 1 de maig de 1996)

Ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l’art i folklorista.

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors. Des del 1930 col·laborà a Mirador, D’Ací i d’Allà, Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus. Col·laborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat. Secretari general i tècnic del FAD (1933-57) i director del Saló de la Llar Moderna (1951-57). Fou professor al FAD (1935-47) i a l’Escola Massana (1966-71). Col·laborà als volums col·lectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català (1976) i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament (1976). Fundà i dirigí la revista La Sardana (1921-23) i fou membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), que presidí del 1958 al 1964. Dirigí l’obra en tres volums La sardana (1970). L’any 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.