Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà (1618). El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau. El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn (1640). Nomenat conseller d’estat, passà a París (1640) i assistí al parlament. El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii, on exposava idees gal·licanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l'Index. Enviat a Catalunya com a visitador general (1644) durant la guerra dels Segadors (i, secretament, com a vigilant de l’ordre públic en les absències dels lloctinents), intervingué activament en les disputes entre els alts funcionaris francesos i catalans, i organitzà la persecució sistemàtica dels eclesiàstics desafectes a França: féu desterrar l’abat de Santes Creus i, en descobrir un complot a Barcelona, a l’estiu del 1645, per lliurar la ciutat a Felip IV de Castella, féu desterrar l’abat de Galligants, president de la generalitat, i el de Sant Pau del Camp. Després de rectificar la seva Concordia..., fou finalment admès a l’ordenació sacerdotal per Roma; la celebrà a Barcelona (abril del 1648), i anà a Narbona, on fou consagrat bisbe de Coserans, puix que el lloctinent de Catalunya, Michele Mazzarino, enemic seu, es negà a consagrar-lo a Montserrat, com li havia promès. Tot i el nomenament, romangué a Catalunya fins el 1651; aquests anys aplegà dades per a un llibre que inicialment titulà Catalonia illustrata, però que més tard batejà amb el nom de Marca Hispanica, sive limes Hispanicus; quan abandonà Catalunya, en tenia enllestits els dos primers volums. En arribar a la seva seu, fou nomenat bisbe de Tolosa (1651). Amb motiu del tractat dels Pirineus fou convocat a l’illa dels Faisans, per tal d’assessorar els representants francesos sobre l’annexió del Rosselló i de totes les terres que poguessin fer-se seves. En interrompre's les negociacions, el cardenal Mazzarino el nomenà delegat francès (juntament amb el bisbe d’Aurenja) a la conferència de Ceret, on la seva superioritat erudita li permeté de confondre els delegats de Felip IV i fer la divisió més favorable a França. Lluís XIV el recompensà amb el nomenament de bisbe de París (1662), però morí pocs mesos després.