Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà. Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres (La memoria veranea, de César González Ruano 1960) i, especialment, caricatures.
Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix, es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’al·lusions cultes i de jocs estilístics: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). L’any 2001 recollí aquests poemaris en un sol volum: El clam a l’erm, amb l’excepció de Nova auca de Berga (1968, edició de l’autor). Publicà també alguns volums d’estudis, dels quals destaca Loco retablo de la Patum (1944) i La prensa periódica bergadana 1812-1969 (1970). El 1977 es descobrí i es publicà una novel·la negra en castellà, Un cuerpo, o dos, escrita a quatre mans amb Gabriel Ferrater.