Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885. Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d’institut a Ciudad Real, Lleida i Reus. Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols. S'inicià en la poesia (mestre en gai saber, 1905) i col·laborà, entre altres publicacions, a “La Bandera Catalana”, “L’Aureneta” (Buenos Aires) i “La Patria Catalana”, i sovint a “La Vanguardia”. Poeta romàntic, publicà Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879), Poesies (1893), De l’art vell i de l’art nou (1913), etc, i en prosa, Tretze són tretze. Fàbules reaccionàries (1904), Parles catalanes (1878), sobre folklore, els reculls Triunfantes y olvidados (1912), El catalanismo literario en las regiones (1913), De mi rebotica (1913), Los buenos barceloneses... (1924), Bibliografia de la Barcelona vuitcentista (1924), Oliendo a brea (1926) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930) i el monumental Diccionario de diccionarios (1916-17). Traduí sovint en català i estudià els clàssics grecollatins, i dirigí la part literària de l' Enciclopedia Espasa.
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Escriptor i historiador.