Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí. Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E. Ysaÿe, al Conservatori de Brussel·les, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre. El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G. Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909. A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell. També actuà periòdicament com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona sota la direcció de Joan Lamotte de Grignon. Fundà l’Orquestra de Cambra Joan Massià i la dirigí
Com a pedagog, el 1943 ocupà la càtedra de música de cambra, creada expressament per a ell, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1959, la de violí, on formà violinistes com Montserrat Cervera, X. Turull i G. Comellas, entre d’altres.
Les seves obres més representatives formen part de Notas de Estío, col·lecció de peces breus per a piano de llenguatge impressionista, no exemptes de girs de música popular catalana.