Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona. Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París. Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya. Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints. Autor d'El moment actual polític de Catalunya (1928), defensà sempre una actitud insurreccional i criticà el possibilisme de Macià, bé que s’hi reconcilià. Tornà a Catalunya el 1931, però, insatisfet del pactisme del govern català, retornà a Buenos Aires. Col·laborà en les revistes dels catalans residents o exiliats a l’Argentina