Debutà molt jove amb novel·les com Los Abel (1948), Las luciérnagas (1949, versió íntegra del 1993), Fiesta al Noroeste (1953, premi Gijón 1952), Pequeño teatro (1954, premi Planeta), En esta tierra (1955) i Los hijos muertos (1958), sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria (1960, premi Nadal 1959), de gran difusió, Los soldados lloran de noche (1967, premi Fastenrath 1969), La trampa (1969) i La torre vigía (1971).
A més, ha escrit llibres de versos (De ninguna parte, premi Antonio Machado 1993), narracions com Los niños tontos (1958) o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963 però no publicada fins el 1990, que aplegà en el volum Todos mis cuentos (2000), i narracions per a infants (Solo un pie descalzo, 1983, premi Andersen 1970 i Premio Nacional de Literatura Infantil el 1984). El 1996 publicà Olvidado rey Gudú, extensa i complexa fantasia medievalitzant. Posteriorment publicà Aranmanoth (2000), Paraíso inhabitado (2008) i La puerta de la Luna. Cuentos completos (2010).
La violència passional, l’ambientació sovint sòrdida i el llenguatge dinàmic la convertiren en una de les primeres escriptores en castellà. El 1996 ingressà a la Real Academia Española. Entre d’altres, rebé també la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000) i els premis Internacional Terenci Moix (2006), Nacional de las Letras Españolas (2007), la Creu de Sant Jordi (2009) i el premi Cervantes (2010).