Mencía de Mendoza y de Fonseca

(Jadraque, Castella, 1508 — València, 1554)

Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley

© Fototeca.cat

Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos. De petita residí a Aiora. Òrfena (1523), anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda (mort el 1538). Residí habitualment a Jadraque. Era a Flandes quan restà vídua, el 1538. De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València. Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort; subvencionà estudiants a Lovaina (1542), assignà una pensió al fill del mestre racional de València Francesc Escrivà per a estudiar a Alcalá i s’interessà per la instrucció dels patges de palau. Anteriorment ja havia ajudat els joves erasmistes hispànics que residien a París. Novament vídua (1550), romangué a València. En testar, el 1535, nomenà hereu el seu cosí segon Lluís de Requesens. Fou famosa per la seva gran obesitat i la seva corpulència.