El seu fill Pere Mercader (mort el 1278) fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader (mort el 1328), senyor del castell de Bellreguard (1284). Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs (mort el 1378), jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet (mort el 1420), que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I. Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis (mort el 1429), que fou pare de Berenguer Mercader i Miró, que adquirí les baronies de Bunyol i Xestalcamp i es casà amb la seva parenta Elisabet Mercader i Sabata; foren pares d'Honorat Berenguer Mercader i Mercader, que heretà Bunyol, fou conseller de Joan II i batlle general de València i morí sense fills; el succeí el seu germà Pere Mercader i Mercader (mort el 1520), que ja havia heretat Xestalcamp del pare i fou coper major de Joan II i cambrer de Ferran II. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge. La línia principal de Bunyol fou iniciada per Joan Mercader i de Blanes (mort el 1524), que heretà la baronia de Bunyol i les senyories de Setaigües, Iàtova, Macastre, Alboraig i Mirabonell. Fou net seu Gaspar Mercader i Mercader (mort a València el 1603), baró de Bunyol, conseller de Felip II i de Felip III de Castella i batlle general de València, el qual contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa. Un fill del primer matrimoni, Gaspar Mercader i Carròs, heretà els béns paterns i fou pare de Laudomi Mercader i de Centelles (1592-1654), segon comte de Bunyol, que fou un famós corredor de bous. A la seva mort només deixà una neta, Anna Mercader i de Melo, muller de Felip de Cardona, marquès de Guadalest, que intentà succeir l’avi, però li posà plet, i el guanyà, un cosí germà del dit seu avi, Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut, cavaller de Montesa, que fou tercer comte de Bunyol i era fill de Baltasar Mercader i Carròs, cavaller de Sant Jaume, germà del primer comte. Un altre germà del primer comte fou Miquel Mercader i de Cervelló, que fou cinquè baró d’Orpesa i pare de Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, sisè baró, a qui fou concedit el comtat de Cervelló. La filla d’aquest darrer, i segona comtessa de Cervelló, es casà amb l’esmentat tercer comte de Bunyol i foren pares de l’escriptor i poeta Gaspar Mercader i de Cervelló (v 1656-86), la filla del qual, Miquela Mercader i de Palafox (muller d’Eiximèn Milà d’Aragó, marquès d’Albaida), sisena comtessa de Bunyol, fou la darrera Mercader d’aquesta línia. La línia secundària de Xest s’inicià amb Baltasar Mercader i de Blanes (mort vers el 1534), tercer baró de Xest i cavallerís de Carles I. El seu net, Cristòfor Mercader i Vidal (mort el 1612), cinquè baró, es casà amb Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, i foren avis de Lluís Mercader i de Montpalau (mort vers el 1662), setè baró de Xest i de Montitxelvo i senyor de Micrent, Rafalet, la Granja de Poçalet i Urrea. Aquest tingué dos fills: Manuel Mercader i de Calataiud, que fou regent de l’audiència i conseller de València, cavaller de Montesa i partidari del rei arxiduc, que el 1707 li concedí el títol de marquès de la Vega; i Lluís Mercader i de Calataiud (mort vers el 1709), que succeí el pare i fou besavi de Josep Mercader i Onofrio, marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo, el qual, el 1799, es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d’Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d’Alcàsser, senyora d’Aielo i Cairent. Els darrers representants d’aquesta línia són llurs rebesnetes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.
Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).