La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets (rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora) que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa (de 2023 a 1 813 m alt.), que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià. D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat. Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques (Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S). Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la rambla de la Viuda; el primer ve del muntanyam de Peñarroya, i, ben nodrit, s’uneix al Millars prop de Vallat; la segona, migrada, ve de l’Alt Maestrat i, després d’haver recollit el riu de Lucena, que ve de l’Alcalatén, s’uneix al Millars a la Plana. Les aigües del Millars són aprofitades en petits regadius axials fins a Ribesalbes; prop de Vila-real el deixen exhaust les séquies de la Plana. Petits embassaments en els rius de la capçalera —Albentosa, Valbona— i en el riu de Lucena, i els ja més considerables de la rambla de la Viuda —el pantà de Benadressa o de Maria Cristina (27,8 hm 3 ). i del Millars mateix, al Sitjar —pantà del Sitjar (52,4 hm 3 ). milloren l’aprofitament de les seves aigües. La seva conca, a més, és equipada amb uns 40 000 kW. El seu cabal és de 12,7 m 3 per segon a Vila-real, i mostra un mínim de retenció nival que li ve de capçalera, i dos màxims: un de juny, propi també del seu origen celtibèric, i un de tardor, mediterrani, però amb una certa moderació d’origen càrstic (fonts l’Albentosa, de Babor, d’El Mas, de Royo, de Montanejos i altres). Això no evita el seu caràcter torrencial i les fortes revingudes tardorals; així, la d’octubre del 1922, que assolí 2 898 m 3 /s.
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat