Josep Maria Miquel i Vergés

(Arenys de Mar, Maresme, 1903 — Coyoacán, Mèxic, 1964)

Escriptor i historiador.

De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià. Estrenà algunes obres teatrals com El preu del silenci (1929), El vianant i L’altre combat , que guanyà el Premi Nostre Teatre; també va contribuir a l’ Antologia general de la poesia catalana (1936) i col·laborà a La Publicitat, Mirador i Revista de Catalunya. S'especialitzà en els orígens de la Renaixença i estudià, sobretot, les figures de Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina. Publicà La premsa catalana del vuit-cents (1937) i fou un dels col·lectors de l'Antologia general de la llengua catalana (1936). El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. S'hi doctorà en lletres i ocupà la càtedra d’història de la independència mexicana a la Universidad Nacional Autónoma de México. Fou membre del Colegio de México, un de les entitats universitàries més prestigioses d’aquest país, on, el 1940, fou cofundador, amb l’historiador mexicà Silvio Zavala, entre altres, del Centro de Estudios Históricos. Dins de la seva línia de recerca a l’exili, cal destacar els seus estudis sobre la història mexicana del segle XIX. Fou col·laborador a diverses revistes catalanes publicades a Mèxic com Xaloc, La Revista dels Catalans d’Amèrica, Pont Blau, Orfeó Català i La Nostra Revista. Hi fundà, amb Joan Sales i Lluís Ferran de Pol, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili (1943-47). Es presentà a concurs i guanyà premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic de 1942 i 1957, Englantina i Flor Natural respectivament. A Mèxic, publicà: Els primers romàntics dels països de llengua catalana (1944) i L’endemà és lluny , totes dues a la col·lecció Biblioteca Catalana; La independencia de México i la prensa insurgente (1941); Escritos inéditos de Fray Servando Teresa de Mier (1944), en col·laboració amb Hugo Díaz Thomé; Mina, el español frente a España (1945); El general Prim en España y en México (1949) i La diplomacia española en México 1822-1823 (1956). Cal remarcar com a més important i obra més significativa el Diccionario de insurgentes (1969), recull històric de més de 2.000 mexicans que, lluitaren per la independència del seu país. També elaborà un llibre sobre Antoni Puigblanch, que deixà inèdit.