Llicenciat a Barcelona (1917) i doctorat a Madrid (1923), fou cap de la secció de psicologia (1919) i director (1927) de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona (1919) i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta. El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n'ocupà la primera càtedra de psiquiatria. Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona (1931), director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus (1935) i del manicomi de Sant Boi (1936-39). Exiliat, el 1945 s’establí al Brasil (1945), on el 1947 fundà i dirigí l’Instituto de Seleção e Orientação Profissional (ISOP) de Rio de Janeiro i la revista Arquivos Brasileiros de Psicotécnica. És autor de La Psicoanàlisi (1926), Manual de psiquiatria (1935), Problemas psicológicos actuales (1940), Psicología evolutiva del niño y el adolescente (1941), Psiquiatría básica (1948), Manual de psicotecnia (1953) i Compendio de psiquiatría (1958). A Catalunya, presidí l’Associació Catalana de Psiquiatria i Neurologia, i, amb Joaquim Xirau, dirigí la Revista de Psicologia i Pedagogia (1933-37), i del 1934 al 1937 la Revista Catalana de Neurologia i Psiquiatria. Fou membre de societats de psiquiatria en diversos països americans, i vicepresident de la Societat Interamericana de Psicologia (1955).