Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí. En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió. Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho. Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit. Un cop acabada la guerra, es traslladà a França. Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de Voluntaris Catalans, i aleshores s’hi traslladà. Per les accions en la guerra de Cuba, li fou reconegut el grau de brigadier. El 1880, sufocada la insurrecció, s’integrà en la reserva militar fins el 1888, que retornà a Catalunya. Retirat a Vic, fundà la societat sucrera que construí la fàbrica coneguda actualment com edifici El Sucre.