Gaspar Miró i Lleó

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 — Barcelona, 1930)

Pintor.

Treballà a la litografia Hurtado i assistí a l’acadèmia de Joan Ferrer i Miró. Passà a Barcelona, on estudià a Llotja i fou deixeble de Ramon Amado. Començà a pintar les seves característiques flors sobre fons negre. Residí a París (1884-86), on assistí a acadèmies lliures, i tornà convertit en un bon pintor de natures mortes. Instal·lat a Vilanova, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que dimití per dedicar-se de ple a pintar. Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1899 i 1903), i el 1902 tornà a París, on es dedicà a pintar vistes urbanes i dels Jardins du Luxembourg, que li eren ben adquirides per marxants. Un delicat estat de salut l’obligà a anar a Barcelona, però en retornar a París ja s’abocà de ple a la pintura a l’aire lliure, sobretot de carrers i vianants, que li valgué una consideració destacada. El 1904 exposà a l’Hotel Drouot, on tornà a exposar sovint. L’ajuntament parisenc li concedí el títol de Peintre de la Ville de Paris. També pintà, esporàdicament, a Venècia (1909 i 1911) i Brussel·les (1913). Fugint de la guerra mundial, el 1914 s’instal·là a Lió, on residí fins el 1927, que tornà a Catalunya.