El terreny és pla, de caràcter al·luvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu. L’escàs terreny conreat (39 ha el 1985) és tot d’horta (patates, hortalisses i blat de moro) regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu. La indústria (2.166 treballadors el 1978) compta nombroses empreses (162), en general mitjanes o petites (116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar) i molt diversificades; hi destaca el subsector de la fusta i del moble (28 fàbriques i 544 treballadors), el d’alimentació (31 empreses i 269 treballadors), de productes metàl·lics (amb 250 operaris), de paper i arts gràfiques (200), etc., situades dins el nucli urbà o al llarg de les carreteres. La població ha augmentat tot el segle XX per la proximitat de València: els 1.411 h del 1900 eren 10.931 el 1960, encara que el creixement més fort s’ha produït al llarg d’aquestes darreres dècades en funció del flux d’immigrants, en llur majoria procedents de províncies limítrofes (els anys setanta només un de cada tres habitants era nadiu del municipi), que l’ha convertit en una de les ciutats “dormitori” de València.
El poble (43.363 h agl [2006], mislaters; 29 m alt.), allargat a l’antiga carretera de València a Madrid, s’ha estès considerablement fins a restar pràcticament unit amb València per l’est i només separat de Xirivella, al sud-oest, pel nou curs del Túria. Té estació del ferrocarril de València a Llíria. L’església parroquial dels Àngels (que fins el 1535 havia estat de la jurisdicció de la de Sant Nicolau de València) fou bastida en 1705-55 damunt una d’anterior. Hom hi venera la imatge de la Mare de Déu de Betlem. La casa residencial dels barons de Mislata, a l’indret de l’actual ajuntament, fou enderrocada. El barri de la Moreria, on hi havia hagut el primitiu castell senyorial, fou autònom fins al segle XVIII.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc mixt de cristians vells (45 focs el 1609) i de moriscs (40 focs el 1609), aquests de la fillola de Benaguasil. La baronia de Mislata era el 1321 de Pere Boïl i Altadona de l’Escala; passà als Ximénez de Urrea, després comtes d’Aranda. Des del 1744 esdevingué baronia de Mislata i la Moreria. Durant les guerres de la Unió, hi tingué lloc la decisiva batalla de Mislata.
L’1 de gener de 2023, el municipi passà de la comarca de l’Horta de l’Oest a la de l’Horta del Sud.