Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra. Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau fou determinant en l’impuls de la seva carrera literària.
Des de la seva primera novel·la, La place de l’Étoile (1968), l’antisemitisme, l’ambient del París ocupat i el col·laboracionisme de la Segona Guerra Mundial són temes recurrents en la seva obra, com també, en el pla més emocional, l’evocació entre nostàlgica i dolorosa del passat. Seguiren La ronde de nuit (1969), Les boulevards de ceinture (1972, gran premi de l’Académie Française), Villa triste (1975, premi dels llibreters), Livret de famille (1977), Rue des boutiques obscures (1978, premi Goncourt), Une jeunesse (1981), Memory Lane (1981), Quartier perdu (1985), Dimanches d’août (1986), Remise de peine (1988), Vestiaire de l’enfance (1989), Voyage de noces (1990), Fleurs de ruine (1991), Un cirque passe (1992), Chien de printemps (1993), Du plus loin de l’oubli (1996), Dora Bruder (1997), La Petite Bijou (2001), Accident nocturne (2003) i Dans le café de la jeunesse perdue (2007), entre d'altres.
És també autor de guions cinematogràfics, entre els qual destaquen Lacombe Lucien (1973), de Louis Malle; Une jeunesse (1981), de Moshé Mizrahi, sobre la seva novel·la del mateix títol; Le fils de Gascogne (1995), de Pascal Aubier, i Bon Voyage (2002), de Jean-Paul Rappeneau. L'any 2014 rebé el premi Nobel de literatura. Ha guanyat també els premis Paul Morand de l'Académie Française (2000) i Cino del Duca (2010) al conjunt de la seva obra.