Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras. Treballà a Tarragona, on col·laborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites (1897) —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc. Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador (1904-06) i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro. Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi introduí el Modernisme català, especialment en els edificis civils. Construí la porta de la catedral (1909-10) —en estil neomudèjar—, la casa Ferran (1910) —que hom ha relacionat amb Víctor Horta—, l’església de Villaspesa (1911-12), la casa El Torico (1912) —on la influència de Domènech i Montaner és patent—, la casa La Madrileña, la casa Escriche, les escoles de l’Arrabal —de pedra rústega i maó sense revestir— i el grup escolar de Rubiols, etc. Fou l’iniciador d’una dinastia d’arquitectes.