Es formà a Llotja amb Antoni Alsina. Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona. Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic. Anà pensionat (1919) a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brussel·les. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961. Exposà a París (1954), a Terrassa (1955), a Madrid (1956) i a l’Architecture League de Nova York. Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura. Conreà molt la imatgeria religiosa, amb influència dels imaginaires castellans del s XVII, però també un monumentalisme de formes simplificades i actituds arcaïtzants o neogòtiques, del qual hi ha mostres al Banc Vitalici de Barcelona, al monestir de Montserrat i a la casa de la ciutat de Barcelona. Féu grans obres per a l’Altar de les Amèriques i el temple de Sant Patrici de Washington, el First National City Bank de Nova York (1967) i la Catedral Nacional de Washington (1972), entre altres. El 1964 s’inaugurà a Vilassar el Museu Enric Monjo.