Pere Felip Monlau i Roca

(Barcelona, 29 de juny de 1808 — Madrid, 16 de febrer de 1871)

Pere Felip Monlau i Roca

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Científic.

Obtingué el títol de metge a Barcelona, el 1833. Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats. Dirigí el diari El Vapor (1835-36), i fou desterrat a les Canàries el 1837. Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger. Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona (1840-44) —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i ètica (1848) a l’Instituto de San Isidro de Madrid. El 1854 guanyà la càtedra d’higiene de la facultat de medicina de Madrid, càrrec que abandonà per dedicar-se de nou a l’ensenyament de la psicologia i la lògica. Fou també professor de psicologia, lògica i ètica a l’Escuela Normal de Madrid, fins el 1852, i de gramàtica històrica comparada de les llengües romàniques a l’Escuela Diplomática. Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas. Dirigí el Museo Arqueológico de Madrid (1867-68).

Introductor de l’higienisme a l’Estat espanyol i precursor dels estudis urbans de L. Figuerola i d’I. Cerdà, és autor d’uns Elementos de higiene pública (1847), on proposa la dispersió de l’habitatge i de la indústria, i d’Higiene industrial (1856), anàlisi de la situació sanitària de les àrees industrials de l’Estat espanyol. A ¡¡¡Abajo las murallas!!! (1841) assenyala la necessitat de l’eixample de Barcelona per raons higièniques i de sanitat i per al progrés industrial del país. El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías (1831) és un estudi urbà de Barcelona. Interessat per la filosofia, rebé primer el mestratge de Ramon M. d’Eixalà; més tard fou influït per l’obra de Marià Cubí i col·laborà en les publicacions frenològiques. Coautor, amb J. M. Rey Heredia, d’un Curso de psicología y lógica (1849). Com a estudiós de la llengua publicà Elementos de literatura (1842) i Diccionario etimológico de la lengua castellana (1856). Féu traduccions i col·laborà en diaris i revistes de l’època.