Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol. Combaté en la conquesta de Mallorca (1229), amb el seu pare Ramon (II), que hi morí, i en la de València (1238); en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis. Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella (1244), així com a la presa de Biar (1245).
Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre. Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida (1255). La seva actuació com a conseller reial fou decisiva. Com a cap de les tropes mercenàries a sou del rei al-Mustanṣir de Tunis i ambaixador reial restà a l’Àfrica uns quants anys (1255-60?). Des del 1273 era lloctinent general del rei a Catalunya. Acompanyà Jaume I el 1276 a la batalla d’Albaida contra els sarraïns revoltats. Aquests el malferiren a Llutxent, però pogué escapar; no ho féu, tanmateix, el seu germà Pere, que caigué presoner. Encara visqué un parell d’anys, i fou succeït pel seu fill Ramon (III).