Fill gran de Ramon (I). Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209. L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I. Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat. Ja rei, n'esdevingué conseller. Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada (després Guillem II de Bearn), fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225. Participà en el setge fracassat de Peníscola (1225) i intervingué en el pacte de treves entre els Cardona i els Montcada, però es posà al costat dels aragonesos en la revolta subsegüent a la mort de Pero Ahonés. Aconsellà al rei una actitud favorable a la comtessa Aurembiaix i participà en les accions per a la presa de Linyola, Balaguer, Agramunt i Ponts. Assistí al convit ofert per Pere Martell a Tarragona per preparar l’empresa de Mallorca i a la cort general de Barcelona que decidí l’expedició i oferí d’anar-hi amb vint-i-cinc cavallers, servents i mariners. Morí a la batalla, victoriosa, de Portopí. S'havia casat amb Galbors, potser del llinatge dels vescomtes de Bas.