baronia de Montclús

Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús , al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell. La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d’Horta (dita des del s XV de Villena) i de Vilalba. Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny , dits després de Montclús , que des del 1051 tingueren la primitiva baronia com a feudataris de la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital. El darrer del llinatge, Riambau de Montclús, la cedí (1277) al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès. El 1328, amb Bernat (I) de Cabrera, s’incorporà al vescomtat. El 1403 tornà a ésser franc alou dels vescomtes de Cabrera, per compra de la senyoria major del feu als hospitalers. La cúria del terme de Montclús residia a la cel·lera de Santa Maria de Palautordera.