Guillem de Montgrí

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, aprox. 1200 — ?, 1273)

Eclesiàstic i conqueridor d’Eivissa.

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella. Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons. En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa. El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238. El 1235, amb l’aprovació de Jaume I i la col·laboració del seu germà Bernat de Santa Eugènia i altres magnats, emprengué la conquesta d’Eivissa, amb èxit total. Això li donà prestigi i en féu un dels amics i consellers del rei. Intervingué en afers importants del país. El 1265 adquirí als monjos de Sant Honorat de Lerins el monestir de Sant Pol de Mar i hi fundà una cartoixa.