Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny (castells de les Agudes i de Miravalls) i les de Montpalau i de Palafolls. Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes, dit també Umbert de Montseny, que fou pare del bisbe Bernat Umbert, de Guisla de Montseny, que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d'Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny (mort el 1112), que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà amb Guillema, fou un magnat de la host del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i fomentà el seu poder fortificant el burg de Sant Celoni i proveint-se de naus dedicades al cors. A Sant Celoni féu donació d’un priorat a la canònica regular de Santa Maria de l’Estany (1088), i s’indisposà amb el comte, que l’obligà a retre la potestat del castell de Montpalau (1089) i lliurar-lo a altres feudataris per un terme de dotze anys, passats els quals havia d’ésser retornat al seu fill i hereu Guillem Umbert II de Montseny (mort el 1151). Aquest, el 1113, havent ja recuperat Montpalau, fou comanat, juntament amb aquest castell, pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Girona; d’aquesta manera els Cabrera passaren a tenir la senyoria major d’aquest feu. Casat amb Agnès, fixà la seva residència a Baseia (Empordà), i fou també conegut com a Guillem Umbert de Baseia. Només deixà una filla, Beatriu de Montseny, i llegà el burg de Sant Celoni i la baronia de Montseny a l’Hospital. Aquesta deixa fou impugnada pel seu germà Riambau I de Montseny (mort vers el 1178), que al·legava una substitució establerta per llur pare, convinences tingudes amb ell i determinades recuperacions de patrimoni de la baronia en les quals havien pres part ambdós germans. Una sentència de Ramon Berenguer IV (1157) mirà de posar fi a les dissensions, però sense resultat, car Riambau optà per fer ús de la violència i féu guerra als hospitalers, fins que una nova sentència adjudicà definitivament el burg de Sant Celoni als hospitalers i a Riambau la resta de la baronia de Montseny, que havia de tenir, però, en feu de la comanda hospitalària de Sant Celoni. Riambau es casà dues vegades, primer amb Adelaida i després amb Sibil·la, de qui tingué Guillem Umbert III de Montseny (mort el 1239), senyor de les baronies de Montseny i Montpalau, casat amb Ramona, que deixà els vells castells de les Agudes i Miravalls i bastí el nou castell de Montclús. El seu fill i hereu mudà de cognom i es digué Guillem I de Montclús; fou pare de Guillem II de Montclús (mort el 1273), el qual tingué conflictes armats amb la comanda de Sant Celoni i repetits plets i bregues amb el monestir de Sant Pol i amb els senyors i homes de les cases aloeres de les seves baronies. Es casà amb Gueraua de Cabrera, filla del vescomte Guerau V, de la qual tingué dos fills: Guerau de Montclús, que es féu frare de l’Hospital, i Riambau II de Montclús, que, tant violent com el seu pare, tingué bregues amb els hospitalers, ajudat pel seu germà il·legítim (el Bord de Montclús) i pel seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès, a qui cedí (1277) les seves baronies.