Germà de l’escenògraf Rafael Mora. Es dedicà sobretot al teatre. Publicà el drama La cançó dels catalans (1922), però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra (1926), escrita en col·laboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls. Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol (1930), inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apel·les Mestres; La legió d’honor (1930), amb música de Martínez i Valls; Gent del camp (Xiquets i mossos) (1931), amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja (1932), també amb música de Martínez i Valls; i La revolta. Igualment, escriví llibrets de sarsueles i presidí la Secció d’Autors Teatrals de Catalunya, que s’independitzà de la Sociedad de Autores de Madrid durant la guerra civil del 1936.
Després de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i més tard es traslladà a Mèxic, on s’establí definitivament. A Mèxic, on sobrevisqué fent d’actor i guionista a la ràdio, al cinema i a la televisió, sense abandonar mai el teatre. Formà part de la junta directiva de l’Orfeó Català de Mèxic el 1940, on dirigí la seva obra La cançó dels catalans, amb decorats de Tísner i Enric Fernández i Gual. Fou, també, membre del Sindicato de Autores y Adaptadores Cinematográficos de México. Escriví l’argument del film Mi reino por un torero (1943, Fernando A. Rivero) i adaptà el text de Noche de perdición (1951, José Díaz Morales).