El 1794 era general de divisió. Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg (1796) i de Cassano (1799). Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació. Exiliat als EUA (1804), el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre.