En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits. Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France. Des del 1885 fou secretari-tresorer de l’École des Chartes (fins el 1907). Fou també director-adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études. Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana. Cal remarcar-ne, a més d’abundoses ressenyes crítiques, aparegudes sobretot a Romania , els capítols dedicats a Das Katalanische (‘El català’) i a Katalanische Literatur (‘Literatura catalana’) al Grundriss der romanischen Philologie de Gröber (1888, 1897), el primer dels quals fou refós, amb la col·laboració de J.Saroïhandy, a la segona edició del Grundriss . .. (1904-06) i fou publicat a part amb el títol Grammatik der Katalanischen Sprache (1906).