Josep Moretó (mort el 1672) treballà entre el 1619 i el 1672; fou nomenat mestre major de la seu de Vic (1663); contractà el campanar de l’església de Sant Domènec (1663) i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana (1664). En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó (1619-72), contractista, i d’Helena Pujol: Josep Moretó i Pujol (Vic 1654 — 1694), autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana (1673), i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol (Vic 1656 — 1714) imaginaire i tallista, que figura, a 22 anys, com a escultor a Manresa —on probablement féu l’aprenentatge—, autor d’un Crist per a la seu de Vic (1686) i de la part d’escultura de la façana de la Pietat; el 1706 contractà per 80 lliures l’altar major de la capella de Santa Susanna, a Cornet (Bages). Josep Moretó i Soler (Vic 1677 — 1734), mestre d’obres, fill de Josep Moretó i Pujol, és autor, a Vic, de la capella dels terciaris franciscans (1717-20), del projecte de Santa Maria Magdalena de Gombrèn —on treballà amb el seu germà Jacint fins el 1734— i dels projectes de Sant Pere de Torelló (1727), Rupit (1729) i Moià (1730); a Sant Joan de les Abadesses féu el cambril de la capella del Misteri; nomenat mestre d’obres de la seu de Vic, dirigí també les de l’Hospital. El seu germà Jacint Moretó i Soler (Vic 1683 — Solsona 1736), escultor i mestre d’obres, projectà, amb Josep Sunyer, el retaule major d’Igualada (1704), que, reformat més tard d’acord amb el gust de l’època, fou iniciat el 1718 i enllestit el 1726: cremat el 1936, pogueren ésser salvats alguns elements arquitectònics de la grandiosa obra, els quals foren utilitzats per a la reconstrucció, l’any 1950; juntament amb Sunyer, obrà l’altar major de Santa Clara, a Vic, on també treballà a la parròquia de Sant Jaume; la seva obra cabdal és el projecte del retaule de la Mare de Déu del Claustre, a Solsona, monumental conjunt que havien d’ornar figures de mida superior al natural; el 1723 projectà el retaule major de Cadaqués, obrat el 1763 sota la direcció de Pau Costa. Francesc Moretó i Soler (Vic ~1687 — ?), germà dels anteriors, el 1715 contractà el retaule de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i amb el seu germà Josep treballà a Sant Joan de les Abadesses; dirigí les obres del santuari de Queralt, a Berga, on possiblement obrà el retaule major, tallat per Pere Costa. Joan Francesc Moretó i Soler, un altre germà, arquitecte, ingressà al gremi el 1694; succeí el seu pare en la direcció de les obres de la Pietat de Vic. Fills de Jacint foren els imaginaires i mestres d’obres Pere Moretó i Brugaroles (Sant Joan de les Abadesses 1719 — ?), que treballà en les obres de la col·legiata de la seva vila (1759-62) i en les del santuari de Queralt; Francesc Moretó i Brugaroles (Sant Joan de les Abadesses 1720 — 1792), que col·laborà amb Pere en les obres de col·legiata de Sant Joan i que treballà també a Queralt, Òdena, Premià i Sant Pol; i Carles Moretó i Brugaroles (Vic 1721 — Solsona 1783), sens dubte el més important de la família; residí gairebé sempre a Solsona, on enllestí el magnífic retaule del Miracle de Riner (1758), una de les peces més notables del barroc català, conservat; és autor del Monument de Setmana Santa a l’església de Santa Teresa, de Vic (1759); dirigí, a partir del 1774, les obres d’engrandiment de la parròquia de Torelló i contractà l’obra d’escultura de la capella del Claustre, a la seu de Solsona (1776); és autor, amb la col·laboració d’altres membres de la família, de l’església de la Gleva, a la plana de Vic, i treballà també a Mataró i a Lleida. Fills de Josep Moretó i Soler foren Josep Moretó i Sellés (Vic 1712 — 1768), arquitecte, autor de l’Hospital de Vic, d’inspiració italiana, i Antoni Moretó i Sellés, constructor de l’església parroquial de Taradell (1755-63). El darrer membre de la dinastia fou l’arquitecte Josep Moretó i Codina (Vic 1748 — 1826), fill de Josep Moretó i Sellés, nomenat, com era tradició a la família, mestre d’obres de la seu; fou l’encarregat d’enderrocar l’edifici antic i de bastir l’actual, d’estil neoclàssic; també és autor de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà i de les reformes de l’antic monestir de Ripoll.