Germà d’Acard. Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399. Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell. Nomenat bisbe de Girona (1415-19), decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria; encarregà l’obra a Guillem Bofill. El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim. Promogut arquebisbe de Tarragona (1419-31), desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític; inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial (1429). Nomenat canceller de la corona catalanoaragonesa (1422-39), intervingué com a tal en tots els afers polítics de relleu del país, en especial a la cort del 1430. Traslladat a l’arquebisbat de Saragossa (1431-56), continuà la seva tasca com a promotor de les arts i de la renovació religiosa i política. Es destacà per l’activitat duta a terme en les hostilitats amb Castella (1448) i a les corts aragoneses del 1452. Pere Tomic, en correspondència al seu mecenatge cultural i artístic, li dedicà les Històries e conquestes.