Fill de Nabopolassar, en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš (605), la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis: presa d’Ascaló (604), primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim (598), segona i definitiva presa d’aquesta ciutat (586), a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries (a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia) i conquesta de Tir (573). En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions (la Babilònia que han lliurat les excavacions és seva en bona part) i protegí les arts i la literatura (escrita en un babilònic aramaïtzat).