Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca. Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat. S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja. Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino, des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília. Un article a Destino (1944) sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament. Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del pretendent Joan de Borbó. Col·laborà també a ABC, i fou sotsdirector de La Vanguardia. Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1945), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974). Fou president de l’Associació de la Premsa de Barcelona (1971-74).
Santiago Nadal i Gaya
© Fototeca.cat
Periodista i polític.