Fill de pescadors, de jove col·laborà a a revistes vinculades a la Unió Catalanista com “Renaixement” o “La Nació” i d’altres de caire literari o popular com a “De tots Colors”, “L’Escena Catalana”, “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”. Féu articles sobre temes polèmics a l’ “Empordà Federal” de Figueres i a “Ciutadania” de Girona. El 1912, per no haver de fer el servei militar, s’embarcà cap a Amèrica i arribà per nadal a Buenos Aires, on s’establí. El 1913, amb uns quants amics, fou fundador del grup i la revista “Catalunya Nova”. El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment (1916-72) i n'esdevingué director. Es convertí, pel contingut dels seus articles, en l’òrgan més important del catalanisme radical a Amèrica. Ell hi escrivia els editorials i pràcticament la feia tot sol en escribir diversos articles signats amb una vintena de pseudònims com Pol de Reig, Justí Ferm, Vic, Fidel Català, Valentí Just, Pere Pi, etc. Nadal i la revista, sota la seva direcció, van donar un gran suport a l’acció reivindicativa dels catalans de l’interior durant les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco, tot publicant documents de la resistència. Propagà a Amèrica l’obra de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, entitat, de la qual, a l’Argentina, exercí com a secretari i president. A més de les seves col·laboracions a les revistes publicades pels catalans residents, publicà a Buenos Aires les narracions Algues (Proses salobres) (1918), records de la seva vida al Port de la Selva, i, també a Buenos Aires, Articles de contraban (1928), llibre polèmic que recull els seus escrits de combat contra la Dictadura de Primo de Rivera. Fou una de les figures indiscutibles dels catalans d’Amèrica.