Navarrés

Navarrés

© Fototeca.cat

Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés (que ha donat nom a la Canal de Navarrés ), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals. El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar. L’agricultura és al fons pla de la canal; el secà (1 200 ha) és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu (450 ha), que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers (120 ha), cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters. Hi ha una fàbrica de confecció. Un 50% de la població activa treballa a la indústria. La vila (2 768 h [2006]; 316 m alt.) és al fons de la canal. L’església parroquial (Santa Maria) fou acabada el 1756. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (250 focs el 1609 amb l’Alcúdia de Navarrés) de la fillola de Tous. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés. El municipi comprèn, a més, els despoblats de l’ Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.