Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid (1868), col·laborà a diverses empreses del marquès de Campo (1874-82), especialment a la fàbrica de gas de València. Fou vicepresident de l’Exposició Universal de Barcelona (1888). Diputat a corts des del 1886 en diverses legislatures, pertangué, successivament, als partits fusionista, conservador i demòcrata. Entre altres càrrecs, fou ministre d’hisenda (1895, 1897 i 1906). Fou membre de l’Academia de Ciencias (1894) i de l’Academia Española (1907), on ingressà amb el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914). Publicà també les cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909). El seu fill, Joan Navarro-Reverter i Gomis (València ? — Madrid 1933), fou diputat, director general de penals i de correus i telègrafs i governador civil de Madrid.
Joan Navarro i Reverter
© Fototeca.cat
Polític i enginyer forestal.