Gendre d’Albert Llanas. Collaborà a La Talia Catalana (1898), La Catalunya Artística i Joventut . Lligat amb el Modernisme i l’anarquisme, amb els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou, i amb un cert maragallisme, publicà Les tenebroses (1905), assaig de “poesia social”, de to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, com el poema de La vaga (record de la vaga general del 1902). Hi inclogué una Oda número 2 a Barcelona , espècie de rèplica a la de Verdaguer, i un curiós cal·ligrama, La essa . Editor dels plecs efímers Poti-Poti (1906), intentà d’expandir, amb Xavier Nogués, cançons populars d’acord amb l’època. Publicà també Pas de la mort i Ciutat endins (sd), la comèdia lírica Rodamón (1907) i les narracions La cruz del camino (1915) i Lo pecat mortal . Funcionari obscur, s’allunyà del seu passat anarquista, col·laborà a El Correo Catalán , La Vanguardia i Las Noticias i estrenà, amb èxit, sarsueles, com La archiduquesa i Rayo de luna (1916). Fou empresonat un quant temps el 1939.
Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Escriptor.