El 1962 adoptà el nom actual. De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats. Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977. A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán. Han estat col·laboradors de la revista en les seves diferents èpoques R.Vidiella, G. Aribau, G. López Raimundo, P. Ardiaca, N. Pla, M.Sacristán, J. Solé Tura, F. Vallverdú, J. Sempere, R. Ribó, M. Vázquez Montalbán, Núria Sales, Joaquim Molas, Oriol Bohigas i Teresa Pàmies, entre d’altres. Ha tractat amb preferència temàtiques relacionades amb la realitat social catalana, i la qüestió nacional, per bé que cal destacar, també, les col·laboracions de crítica literària. A l’òptica marxista de la revista s’hi han afegit darrerament altres corrents intel·lectuals. El 1993 el PSUC i Iniciativa per Catalunya crearen la fundació Nous Horitzons, a la qual restà vinculada la revista. El 1996 n'havien sortit 142 números i tenia un tiratge d’uns tres mil exemplars.