Rebé la influència de Zola. Admirable per les seves qualitats descriptives, la seva producció posseeix una aguda crítica social. Cal esmentar-ne Pavco Šegota (‘Pau Šegota’, 1888), Pod Nehajem (‘Sota el Nehaj’, 1892) i Posljednji Stipančići (‘Els darrers Stipančići’, 1899). Excel·lí també com a músic.