Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova. És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya (1901). El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d'Oliva de Vilanova (publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes) i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala (Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966) i Víctor Oliva i Sala (Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948), que la traslladaren el 1915 a Barcelona. Aquest darrer és autor, a més, d’una Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña (1913), d'El libro español (1930) i d’escrits sobre arts gràfiques, exlibrisme, heràldica, iconografia, etc.; publicà també una guia de Vilanova i la Geltrú. El 1906 presentà una comunicació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana sobre el parlar ribagorçà i el 1908 publicà la novel·la Eros-Christ, guanyadora d’un concurs d'El Poble Català.
Joan Oliva i Mila
© Fototeca
Impressor i bibliotecari.