Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans. Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín (1927-28). Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art. Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow. De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma; cessà en aquests càrrecs el 1939. Col·laborà activament en la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, on entre el 1925 i el 1928 edità obres de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ramon Llull. És autor d’articles sobre Felip de Malla, les Festes de la Gaia Ciència, la influència de les Ars Dictandi en l’estil de la cancelleria reial, etc. A la Fundació Bernat Metge publicà, entre el 1924 i el 1961, la traducció del primer volum de la Història Natural , de Plini el Vell, i totes les obres de Plini el Jove, Apuleu i Plaute. El 1952 fou nomenat professor d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Gran expert en ceràmica, col·laborà en la Miscel·lània Puig i Cadafalch amb un estudi sobre ceràmica valenciana. És autor de La vajilla de Madera y la cerámica de uso en Valencia y en Cataluña durante el siglo XIV (según los inventarios de la época) (1950), La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València (Monumenta Cataloniae, 1952) i La porcelana en Europa desde sus orígenes hasta principios del siglo XIX. altres llibres seus versen sobre el moble anglès, el Museu d’Art de Catalunya, els impressionistes, Manuel Humbert, etc.
Marçal Olivar en un retrat de Manolo Hugué
© Fototeca.cat
Erudit i publicista.