Prengué l’hàbit de sant Agustí a València. Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València. Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València; més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde. El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII. Fou bisbe d’Osca (1336-45), de Barcelona (1345-46) i de Tortosa (1346-48). Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa Climent VI envià al rei de Catalunya-Aragó, per tal de dissuadir-lo dels seus projectes contra el rei de Mallorca. Entre les seves obres perdudes figura un comentari als quatre llibres de les Sentències de Pere Llombard, que degué escriure durant la seva estada a València. Participà en les polèmiques religioses del seu temps amb el tractat Contra caecitatem iudeorum. La seva obra més divulgada és l'Excitatorium mentis ad Deum, de la qual es conserven traduccions catalana i castellana. No és obra original, segons declaració del mateix autor, sinó extreta de les seves lectures. Això no obstant, la versió catalana és una bella mostra de prosa religiosa medieval.